Hem pogut veure un allau de professors i estudiants que han sortit al carrer -secundant la vaga-, per tal tal d'obrir un debat en profunditat amb tota la comunitat educativa i cadascun dels sindicats convocants d'aquesta. De fet, la jornada d'avui ha estat un avís crític i un exemple de civisme, en què la mobilització general ha clamat al cel perquè es canviï el rumb de la Conselleria i s'aturi l'atac frontal a l'ensenyament públic.PS: Alguns m'haureu vist a través dels mitjans de comunicació, doncs estava darrera de la pancarta que encapçalava la manifestació per part d'Estudiants en Acció. El sindicat ha deixat petjada en algunes portades de diaris. L'anècdota, un servidor al costat de la Rosa Cañadell, la Secretària General de l'USTEC·STEs. [Aquí teniu algunes fotografies: 1, 2, 3 i 4].



10 postil·les:
Tranquil, és molt fàcil saber qui era d'Estudiants en Acció, ja que els 4 que hi éreu estàveu a la pancarta i amb banderes per què semblés que sou uns quants més...
Per sort qui vol organitzar-se i lluitar des de les aules sap perfectament on és que es treballa des de fa molts anys... I pel que sento, cada dia en són més.
Hauríeu de saber que els sindicats de partit (en aquest cas, el sindicat d'estudiants d'Esquerra) es clitxen ràpidament... La gent n'està tipa d'intromissió partidista a les aules. Si voleu fer feina, aneu allà on la fan de veritat i no on us recomana el partit...
Una abraçada d'ex-estudiant!
M'encanta la gent que parla sense conèixer.
Després des resultats adversos d´ERC arreu del país, que ha suposat en relació a les anteriors eleccions estatals d´una pèrdua de més de 300.000 vots, és hora de fer reflexió. Elements: hi ha qui diu que la bipolarització, i i reduccionisme entre PP-PSOE, com no, que els mitjans afins de cadascun dels partits han accentuat, ja que ambdós els convé,han desdibuixat nacionalment les postures de l´independentisme polític dels 8 als 3 diputats a les corts espanyoles. Elements: un atemptat amb ressó de declaracions de la filla de l´ex-regidor del PSOE a Arrasate, que no s´ha analitzat el valor sentimental que pot haver influit en el vot, quan va incrementar-se la participació, una bona campanya electoral del PSC-PSOE amb isatges simples o ells o el PP, la desmobilització per el fracàs estatutari de la gent més sobiranista, i la cada cop més sentit comentari que aquests de la cúpula d´ERC, que et sents dir "que s´han acomodat al poder i a la cadira".
Cadascú farà la seva valoració, i elements no en falten, però hi ha qüestions que s´obvien:
- No tenim un entorn mediàtic afí: els mass media defensen l´stablishment politic(PP-PSOE-CIU) i et solen treure quan desgastes a oponent politic afí del mitjà. Només cal veure el PSOEriódico, per veure com s´esplaia per dimensionar en clau de crisi ERC, quan un fet de acompanyar a marxar amb fets a tot un President de la Generalitat, com Pasqual Maragall, quin tracte minimitzador han tingut els mitjans pro-PSOE(PRISA, SER, GRUPO ZETA..) que en el cas de l´expulsió de Carod del govern prou que es van explaiar i que ara, apostaran per donar cobertura al candidat d´ERC que aseguri major comoditat de mantenir en les institucions el PSC que depenen de suport d´ERC. Cal estratègia nacional per construir mitjans de contrapoder, i ERC no s´ha cregut encara la XARXA REPUBLICANA de més de 300 blocaires( i no només els intitucionals) que té de militants d´ERC i JERC, perquè l actual direcció encara percep com un destorb o actua amb una certa supèrbia i obvia que som un partit assembleari i TOTES LES VEUS són necesàries per reforçar el projecte de l´esquerra independentista. Per quan el web oficial les recollirà linkant a tots/es plegats? El proper congrés hauria de tenir un espai propi pels internautes i blocaires militants, com un primer pas per rectificar i veure la militància de base com un valor i no com un destorb, com més d´un militant m´ha fet evident. Som 322 mitjans de comunicació a internet la XARXA REPUBLICANA.
Per això des de la base promocionem bloc col.lectiu transversal,LA XARXA REPUBLICANA, que qualsevol militant d´ERC i és convidat a dir-hi la seva, en funcionament abans de presents eleccions del 9 de març.
- El problema més greu que té ERC és coherència politica amb els seus postulats, obert a una majoria social, que aglutini al 31% de persones que votaria a favor en un referèndum d´autodeterminació. Cal recuperar discurs ilusionador i traslladar-lo a les institucions. No es val dir una cosa perquè toquen eleccions i practicar una altra. Algú dirà dragon Khan? No, coherència. El primer tripartit, va ésser entès perquè tenia un contingut politic concret inapelable: regeneració política després de pactes CIU-PP i aire fesc a la genralitat i acord per nou finançament i reforma d´estatut. Es va intentar, vam ser coherents, a diferència de reventaestatuts com Zapatero-Mas, girant esquena al 90% del parlament. Es va consultar les bases, que hi vam donar suport i alguns que llavors érem consellers nacionals i vam donar suport unànim. Segon tripartit. Propostes naif que ni tan sols recuperava feina pendent del acord del tinell. Sensació de la societat que et sents dir: Els que manen a ERC estaven massa avesats i això de ser conseller i anar amunt i avall fa massa patxoca com per deixar-ho. Problema: No es va posar a votació entre la militància el segon acord , i això és l´error més greu d´actual direcció. I potser s hauria votat a favor. Però no ho varen fer. I crec que majoria abans d´un mal acord, que pactessin els traïdors de l´estatut retallat, en contra de la voluntat del parlament, i moltes de les coses que passen ara no haurien passat, perquè estar al goven en si i perquè si, no és garantia de res, si es renuncia als ideals mínims, com fan el naifisme ideològic de CIU-PSC.Desànim intern per pèrdua de coherència, i sensació d´abandó dels principis per la gestió institucional sense compromisos davant del propi electorat del segon tripartit que visibilitzi i justifiquin estada al govern, amb l´agreujant que els mateixos que estan al govern dirigeixen aparell del partit, i per tant per alegria del PSC-PSOE l´estada al govern congela politicament el propi partit, que només és calmat, com fan CIU-PSC, amb la designació de gent militant per fer tasques del propi govern i el més greu, l´espanyolista PSC-PSOE es percep com a no tant dolent entre propi electorat per la no-acció política institucional amb determinats aspectes . El mateix error que va fer CIU amb el PP davant la societat catalana. I la militància de base s´indigna , però treballa des de la base per evitar el desastre previsible, malgrat tot.L´elector ho percep i per contradiccions ja té els partits del sistema.Són eleccions espanyoles. Resultat:Ja el tenim el 9 de març que passem de 8 a 3 diputts, malgrat tenir un tàndem atractiu Joan Ridao i Joan Tardà a Circumscripció de Barcelona, per exemple.
I ara, la premsa que no coneix suficientment dinàmica interna, ho planteja com diferències personals entre Puigcercós i Carod, que casualment, practiquen el bipartidisme que hem patit PP-PSOE: tapa debat que es vol obviar. Hi ha altres possibilitats que són Carretero i Uriel bertran. I perquè altres possibilitats no es puguin treballar el territori, el més convenient, ja que sector oficial ha fet centenars d´actes per la campanya , fem-lo al juny. I si pot ser, a València, que reduim afluència de majoria de militància. Que cadascú tregui les seves conclusions. I algú no s´enrecorda que al Congrés de Lleida, tant Puigcercós com Carod estaven d´acord en eliminar RH d´ERC, ésser un partit assembleari, única garantia que la voluntat de les classes populars del catalanisme sempre tinguem un partit parlamentari que escolti la gent i que eviti endogàmies internes i de regeneració nula com pateixen partits tradicionals com PSC-CIU-PP, hàbits de dirigisme i control orgànic?
Alternativa? Coherència ideològica. Unitat dels corrents del partit a treballar per ERC en ve del país per afrontar un referendum proper d´autodeterminació. I recuperar el discurs social, abandonant derives liberals pròpies de partits de dretes com proposar rebaixes d´impostos. Per això ja hi ha CIU-PP que menystenen els que menys tenen. I recuperar la R de Republicans amb orgull. Sóc partidari de renegociar acord de govern a la Generalitat, com a mínim amb allò que va aprovar militància,i la mateixa IC i PSC, el pacte del tinell, i desplegar-lo. Que no volen? Demostració que ens volen fagocitar de la mateixa manera que li va passar ERC amb pactar amb CIU per fer Heribert Barrera President del Parlament. Que pacti els traidors de l´estafatut(PSC-PSOE-CIU) el seu desplegament, si tenen nassos de pactar. I al temps per tenir majoria social ERC. Coherència i paciència. Les contradiccions, les han de tenir els altres.
Tot està per fer, tot és possible, de nosaltres depèn. Debat obert per parlar amb claretat i reformular per esdevenir no com els altres, sinó l´esquerra independentista, a l´oposició , al govern i a la majoria social, que no ens subordini ni a PSC,PSOE ni a CIU, la centralitat és la coherència d´ésser un mateix, que al temps, té el premi merescut. Rectificar és de sabis i ens ha d´unir construir per esdevenir una majoria social a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i recuperar el pes politic perdut en aquestes eleccions i marcar de nou l´agenda polític del país i marca l´agenda politica de la resta de forces politiques. Entre tots/es ho aconseguirem.
Enviat per Moisès Rial Medina a 5:52 PM 0 comentaris
Os fue bien el día 9, ¿eh? ¡Jajaja!
Maiol, vull que recordis el que ek vaig recomanar un dia: formació, formació i formació, acadèmica sempre que pugui ser. Recorda que com més fort siguis intel·lectualment, més eficientment podràs defensar Catalunya. Sàpigues equilibrar les teves activitats "extraescolars" amb la formació acedèmica, el continu enfortiment del teu cervell. Ho aconseguirem, no ho dubtis. Som cada dia més i tenim raó, però hem de saber convèncer, molt més encara.
Totalment d'acord amb l'exposat. Endavant!!!
Forjat en el catalanisme de soca-rel(ets molt burro), alletat sobiranament (Sé alletar, però no sobiranament. Voldria més detalls sobre aquesta pràctica... curiosa) per l’instint maternal desfermat i abraçat per l’independentisme paternal lliure d’imposicions. (El teu pare t'hauria d'haver cascat més sovint i no abraçar-te tant, idiota!) Sóc el brot que creix (Bon cop de falç) i que s’espiga quan el blat és d’or, madur, sense ser precoç, (Borderline però sense ser guapo) amb la convicció de fruir i, sobretot, respirar la llibertat de la meva nació: els Països Catalans.(Això que escrius és una pila de porqueria infecta)
Sacsejat a través d’unes batzegades(Ah, així els problemes cognitius no són de naixement, són culpa de les batzegades!) d’aires republicans que em suplementen,( La intel·ligència no et suplementa, oi?) he après a treure’m de sobre el sol ixent i covat d’imperialismes (¿Mande?) per tal de decidir quin veritable caliu necessita la nostra estimada terra catalana i com evitar que ens la coguin.(A tu sí que et falta un hervor) A redós del galop desbocat del socialisme empíric: (cloc-cloc, cloc-cloc, cloc-cloc) econòmic, sociològic i polític, mai utòpic ni menys encara imperant, (Sobretot mai intel·ligent) tinc per costum subjectar les regnes, no afluixant-les és clar, ja que, sovint, cal posar-hi fre per trotar tranquil·lament en la socialdemocràcia. (I-DIO-TA)
El meu cavall de batalla (cloc-cloc, cloc-cloc, cloc-cloc) : que tothom contribueixi en l’obra comuna perquè, a priori, (Ets molt burro...) havent après a regir-nos amb un xic de severitat, puguem viure, a posteriori, en una societat gens indulgent i que aturi als qui fan malsana la humanitat. (Com ara tu, IDIOTA!!)
Per què tens tanta ràbia a en Maiol, Tautologo? No sé a què treu cap fer el que fas, tu sabràs. A banda d'insultar de gratis saps argumentar?
Senzillament em sembla vergonyòs que hi hagi persones que es dediquin a fer aquests tipus de comentaris. En cop de tautòlogo no sé, em sembla que s'ha equivocat de nom i volia posar-se "tontòlogo" perque la seva actitud ja el demostre tot.
Marc, nomès puc dir que no et molestis en preguntar res, aquest tipus de persones no saben argumentar, nomès faltar.
Un salut
Robert
Quedes agregat company!!!
Publica un comentari