“Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.”
Ventura Gassol
“Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.”
Ventura Gassol
Forjat en el catalanisme de soca-rel, alletat sobiranament per l’instint maternal desfermat i abraçat per l’independentisme paternal lliure d’imposicions. Sóc el brot que creix i que s’espiga quan el blat és d’or, madur, sense ser precoç, amb la convicció de fruir i, sobretot, respirar la llibertat de la meva nació: els Països Catalans.
Sacsejat a través d’unes batzegades d’aires republicans que em suplementen, he après a treure’m de sobre el sol ixent i covat d’imperialismes per tal de decidir quin veritable caliu necessita la nostra estimada terra catalana i com evitar que ens la coguin. A redós del galop desbocat del socialisme empíric: econòmic, sociològic i polític, mai utòpic ni menys encara imperant, tinc per costum subjectar les regnes, no afluixant-les és clar, ja que, sovint, cal posar-hi fre per trotar tranquil·lament en la socialdemocràcia.
El meu cavall de batalla: que tothom contribueixi en l’obra comuna perquè, a priori, havent après a regir-nos amb un xic de severitat, puguem viure, a posteriori, en una societat gens indulgent i que aturi als qui fan malsana la humanitat.
0 postil·les:
Publica un comentari