En Maiol fa 19 anys!

Per alguns en Maiol serà un galifardeu, un bordegàs, un xicot trempat, un metàforic pelacanyes que no es guanyarà la vida si segueix fent metàfores, un sac de gemecs que no para de donar arguments per trencar amb Espanya, un utòpic visionari que fa servir la poesia com a recurs per conèixer la llibertat, un estudiant de dret, un aficionat a la història, un militant de l'esquerra nacional, un amic, un aliat, un enemic terrible (jo també us estimo!), un músic sense rumb actualment, un sectari que sempre està a mata-degolla amb l'adversari oportú, un infant republicà, un àngel rebel, un patriota abrandat, un seductor amb gràcia (o desgràcia, per què no?), un encoratjador de causes perdudes, un místic que lloa la pròpia fe d'hom mateix per avançar i no defallir, un admirador del combat dialèctic entre les persones, un amant de la paraula viva, un aprenent precoç de lletraferit, un projecte de set-ciències, un català empedreït, un arenyenc que intenta beure com pot de les fonts dels Cucurull i Espriu, una noble persona que manté relacions de vassallatge (no jerarquia) amb el seu entorn, un boig sense remei, un deixeble d'en Bofill (això és passar-se, però hi ha sonats/des que ho pregonen...), un insuportable capsigrany que no calla ni sota l'aigua, un confessor fantàstic pels secrets d'ultratomba, un prepotent que es creu (ingenu ell) que pot ésser superior als altres (absteniu-vos a les difamacions, no teniu solució: gelosos!), una formiga que no cessa i que anirà fent feina encara que es mengi problemes a dojo i sigui l'ase de tots els cops, un realista empíric per quan la miopia d'alguns no veu més enllà de la realitat que sovint ens la tenyeixen a base de mentides (pures fal·làcies!), un independentista poca-vergonya que no té pèls a la llengua, un beneït beneit que engrescarà a tothom per fer creuades mil i vèncer els nostres objectius com a poble, un gamarús rústic que encara té un plomatge burell per començar a volar, un romàntic com pocs (en perill d'extinció!), un vailet tendre, un escuder sense escut, un patge de la prevenció abans que la cura...

Sigui com sigui, avui un servidor fa 19 anys! Durant aquest temps m'han dit de tot, però sovint penso que em quedo curt, per tant, afegiu la resta apreciats lectors i apreciades lectores, que a un li resta molt per créixer i per aprendre i cal que se'l complementi del més preuat possible perquè s'enarbori fort com un roure, o no?

Ahir a la matinada una noia, la qual no rebel·laré perquè els petits tresors no els comparteixo [em sap greu, sóc egoista per les joies, els talismans i els elixirs, no us enfadeu, però, al meu entendre, les constel·lacions, el joc dels astres, siguin parelles o no, van a duo; sinó, on hi ha la relació causa-efecte, oi?] em va dir que gaudís de la vida encara que ens pensem que sumar és obrir una nova etapa. Té tota la raó del món, ja que normalment considerem que cada bufada d'espelmes és l'inici d'una nova etapa; no obstant, la felicito, perquè em va sentenciar que ens hauríem de replantejar si volem classificar la nostra vida numèricament o sentimentalment, i en el cas que apostéssim per la segona opció, hauríem d'abandonar les "tancades i obertures" d'etapes de Caps d'Any i aniversaris per establir un sistema propi que pugui classificar en base a sentiments i emocions. Tot i que, pel què em deia, és una ferma defensora de les no-quadriculacions vitals i de les no-classificacions numèriques. Precisament, aquest raonament s'accentua quan llegeixes entre línies, llavors n'extrapoles un consell: "enlloc de viure aquests 19 anys que se't brinden, sens dubte, sobreviu-los!".

Moltes gràcies!

PS: Avui toco a Tordera, a la Pista de l'Amistat, a les 23h, sent el bateria d'Esbatec (serem els teloners de The Corkscrew i Skafam). Us hi convido, animeu-nos!