Un divertiment, un passatemps, haver estat coronat rei per un dia... Sens dubte, avui he excedit a la sobirania del particular regne de casa meva. Durant el dia d'avui, doncs, seré allò que en diuen rei constitucional. Sort, però, que parlem d'una ficció, tot això va precedit per un tortell de reis!
En fi, posar-se a la pell d'un monarca és difícil, i més quan ets un republicà de soca-rel! No obstant, com a bon català, no hauré hagut de pagar el tortell, la qual cosa és reconfortant. Tampoc sóc gaire llaminer, però, ben mirat, un dia és un dia i per més corones de cartró i figures reials de porcellana que obtinguis, començo l'any sent un bon minyó, un bon infant del reialme domèstic de casa meva.
Fora bromes ara, mai he pogut empassar-me la figura d'el monarca, ja que mai he sabut copsar com ha d'haver-hi, per imposició, una persona que hagi d'asseure's en un seient, amb grades i dosser, on hi hagi les seves
carns sobiranes, de suposada dignitat és clar, reposant sobre els coixins del tron: reial, pontifici i/o episcopal de torn.
Si entronitzar és perpetuar hom en certes circumstàncies solemnes, serà sinònim d'haver desxifrat l'enigma del misteri monàrquic: l'adhesió anacrònica a l'ésser humà tot apropiant-li les qualitats de "dignitat, poder i sobirania" pel broc gros. És doncs, que potser ja no ens mamem el dit -per tant, ja no som infants de mamella: nodrissons, ni infants de la Península Ibèrica: títols dels fills o parents del rei-, sinó que, segurament, és el fet d'haver aixecat el vol, el qual ens ha permès deixar-se romandre en soldats de peu per caminar sense tutela reial perquè sabem qui és el nostre veritable enemic en el tron.
Haver fet aquesta simbiosi a partir d'un simple tortell, un pastís de pasta fullada, en forma d'anella, farcit de nata, de crema, de confitura, de massapà i de cabell d'àngel, ens pot ajudar a concebre com, donat que et pot tocar la fava o bé el rei, obtenint el rei pots discernir que exercir gratuïtament la sobirania d'un regne sense sufragi universal, com si l'obtinguessis per designació divina, o mera sort en el menjar d'unes postres distesses, comprens que ser rei absolut és jeure en el regne de la fal·làcia sense qualitat democràtica per enlloc.
Tanmateix, encara bo que és un dia per la mainada, perquè sinó algú s'ho creuria de valent! De fet, jo ja he abdicat automàticament perquè ni em van les audiències i menys l'excel·lència emmascarada, ni sobresortir com a rang. La festa de la mainada, doncs, és la festa de les joguines i els presents. Però, us imagineu que avui prediquéssim amb aquell refrany "
si no creus, no tindràs reis" o "
com que ja és molt gran, no li farem reis"? Doncs deixem-nos d'orgues, que ja som grans i que ja no ens ho creiem. Adéu reis! Però com que sóc un vailet entremaliat, em dedicaré a jugar, mentrestant, al joc d'escacs perquè, tot i que hagi fet la carta als reis (no em portaran l'abdicació dels Borbons), almenys, així, podré evitar que s'enroqui el rei -que no sigui intocable en definitiva-, i li pugui fer escac i mat!
PS: Sabíeu quin és el veritable concepte de "rei" en els Països Catalans? [Aviso: prové del nostre estimat País Valencià] "Rei = Cap de colla dels segadors i altres jornalers agrícoles"... Esmolem l'eina companys?
.jpg)
